Jaciment Arqueològic d'Adarró

Les ruïnes del conjunt arqueològic de Darró són el testimoni en aquest indret d'un poblat ibéric en l'antiguitat, entre els anys 550 i 50 abans de la nostra era, el més important conegut fins ara a la banda oriental de la regió ibérica de la Cossetània.

El poblat d'Adarró, ocupat pels ibers de l'ètnia dels cossetans, es va establir al cim del turó de Sant Gervasi cap al 450 aC. El seu desenvolupament màxim va tenir lloc arran de la conquesta romana (197 aC) fins a mitjan segle I aC. L'establiment era un centre distribuïdor de primeres matèries agrícoles i també de la ceràmica i el ferro que s'hi produïen. Cap al 50-40 aC, es va transformar en una vil·la d'explotació agrícola romana, emplaçada dins de la colònia Tarraco, capital de la Hispània Tarraconense, la qual va estar activa fins al segle VI de la nostra era.

Actualment el públic pot visitar el barri dels artesans ferrers ibèrics i la part residencial de la vil·la romana, bastida cap a l'any 120 dC, en la qual destaca un ampli corredor obert al mar. Les peces trobades més destacades estan exposades i es poden visitar a la Biblioteca Museu Victor Balaguer de Vilanova..