L'Espai FAR, situat a l'emblemàtic Far de Sant Cristòfol, és un equipament museístic que mostra el ric patrimoni mariner vilanoví. Compta amb tres espais amb exposició permanent: el Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, l'Espai Víctor Rojas i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, que posa especial èmfasi en la seva famosa Carpa Juanita.
Conegut popularment com la Farola, el Far de Sant Cristòfol encara acompleix amb la seva missió de fer de guia per als navegants.
La primera senyal marítima va ésser instal·lada a Vilanova l'any 1834 i era molt limitada en alçada i en la projecció de llum. L'any 1865, s'instal·là un primer Far i un habitatge pel torrer, la llum fixa del qual, perdurà fins a l'any 1905 quan es va enderrocar, i es va construir l'actual Farola encesa l'1 de maig de 1905. El Far continua en funcionament i només es va interrompre la seva activitat durant la Guerra Civil.
La Farola té una alçada de 21 metres, amb una escala de cargol de 98 esglaons i, al seu cimbell, hi ha el focus reflector compost de tres complexes òptics, als quals, una màquina de rellotgeria dóna un moviment rotatiu. El Far emet un missatge clar, inequívoc i únic amb un grup de 3 llampecs blancs cada 8 segons i té un abast nominal de 19 milles (35,188 Km.)
Els torrers eren les persones encarregades de tenir cura del bon funcionament dels fars, on vivien amb les seves famílies. A part de l'habitatge, al far hi havia taller, sala de màquines, magatzem, dipòsits de combustible i despatxos, entre altres. Era una feina dura i solitària, no gaire ben pagada i amb un reglament digne de l'exèrcit.
La jornada laboral dels torrers començava a la tarda, abans de la posta de sol, durava tota la nit i acabava al matí. La rutina diària dels torrers consistia en la comprovació de la maquinària de rellotgeria, la làmpada i el combustible per al funcionament del far, l'encesa abans de la posta de sol, la vigilància nocturna, l'apagada del far, la neteja i la preparació per a l'endemà. El torrer vigilava i anotava qualsevol anomalia o incidència, l'estat atmosfèric, el vent i els diversos llums a la vista.
Amb el temps, els fars incorporaren diferents innovacions tecnològiques i això modificà les tasques dels torrers. El torrer deixà de vigilar durant la nit i va esdevenir el tècnic de comprovació de sistemes i de manteniment, encarregat de resoldre les incidències quan saltava l'alarma.
Actualment els fars estan connectats informàticament a l'Autoritat Portuària i els telèfons mòbils permeten que el tècnic de guàrdia rebi l'alarma directament. Ja no hi ha torrers que visquin als fars.
Al recinte del Far de Sant Cristòfol s'hi troba l'ESPAI FAR. Un nou equipament museístic que té com a objectiu la conservació, la difusió i l'estudi de la cultura i el patrimoni marítim local i que funciona també com a punt d'informació turística.
